N'Oscar Gonzalez al Full Dominical del 14-10-2012

Al Full dominical d'aquesta setmana, es publica una petita entrevista que van fer a N'Oscar quan va ser entre nosaltres aqueste estiu. a Una setmana del DOMUND, és ben interessant llegir-la i tenir present la tasca que fan els missioners a tot el món.

Óscar González (1974) és un jove ferrerienc que, fa deu anys, va escoltar la crida de Déu i va resoldre partir cap a Hondures per dur-hi a terme una tasca generosa i solidària com a missioner laic. Hem aprofitat la seva estada a Menorca per parlar un poc amb ell.

Óscar, quina raó va ésser la que et va impulsar a donar un canvi radical a la teva vida?

Jo era un jove que vivia a Ferreries, vinculat a la parròquia de Sant Bartomeu, que feia feina de fuster, que duia una vida ben normal. Però, després d’uns viatges que vaig fer a Nicaragua, Bolívia i Brasil i de conèixer la realitat de pobresa i violència que viuen aquests països, em vaig sentir molt impactat i, conseqüentment, em vaig decidir a ser missioner laic per tal de posar el meu gra d’arena, malgrat les meves limitacions i febleses, convençut que hi anava com un enviat de Déu, per tal d’intentar construir el Regne i, alhora, acompanyar el procés d’alliberament del poble hondureny.

Amb quin projecte treballes?

En arribar allà, l’any 2002, amb unes altres companyes vàrem resoldre engegar un projecte anomenat Programa socioeducativo Paso a paso, a una barriada marginal de San Pedro Sula, on vàrem intentar crear un espai en el que els joves hi trobassin una acollida i poguessin rebre una educació en valors. En ell hi atenem, diàriament, uns cent trenta joves. El barri on vivim es caracteritza especialment per la violència que hi impera. Paso a paso és per a ells un petit oasi de pau, on se senten acollits, estimats i on experimenten que, certament, des de la realitat també es pot crear esperança. El centre el tenim dividit en tres àrees: jocs, manualitats i una biblioteca, en la qual els oferim reforç escolar. Està vinculat a la parròquia del Inmaculado Corazón de María, que atén uns vuitanta mil habitants, de la qual se n’encarreguen uns Pares Claretians espanyols i en la que hi particip i col·labor activament.

Per a un jove com tu, té raó de ser anunciar l’Evangeli avui?

I tant que sí! Avui, com sempre, és possible i necessari convidar a viure, amb coherència i fidelitat, el camí que ens mostra Jesús i fer-ho vivint d’una forma més senzilla i austera, essent solidaris, especialment amb tots aquells que pateixen la pobresa.

Moltes gràcies, Óscar, pel teu testimoni i les teves paraules. Feliç retorn a la missió!

Diego Dubón