Iquitos 13 de
maig 2020
Benvolguts Yola i
Joan
Com esteis? Veig
que poc a poc sa vida torna als carrers. Ara arriba un moment important per
anar definint noves passes en el camí de la vida.
Sense cap dubte
per una societat i uns països tan mal acostumats a ser invulnerables, aquesta
pandèmia portser ajudi a replantar-ja nous camins. Nous camins en les relacions
personals, en les prioritats personals posant el centre en les persones i no
els doblers, en les prioritats de s’església posant sa mirada en les persones i
de manera especial en els més vulnerables... i no tant en l’estructura física
de s’església...
De nosaltres
depèn aconseguir un canvi o que “tot quedi com abans”.
Aquí seguim “tancats”
a Iquitos. Està sent un temps de tenir
paciència, aprendre a manejar sa frustració, intentar sumar, des de
s’itinerància, amb es Vicariat San José del Amazones. Per una banda, ajudem a fer projectes per
presentar a diverses institucions internacionals, esteim ajudant a embalar
paquets de concentradors d’oxigens, medicines... per ser enviats als diferents
ambulatoris que d’església té per diferents rius. Aquest Vicariat té 150,000
km2, fa frontera amb 3 països (Brasil, Colòmbia i Equador) i passen 3 grans
rius per el seu domini (300 km de riu Amazones, casi tot el riu Napo -700 km- i
el marge dret del riu Putumayo de 1.100 km). Extensions molt grans i poc
personal i recursos.
Un dels grans
intents que s’està fent es el de que tant s’església com ses autoritats tenguin
una mirada de conca de riu i no tant de frontera. Els rius no separen –en el
cas de servir de frontera entre 2 països- sino que uneixen. Però clar, s’ha de rompre
s’imaginari i pensar de manera més global. Esteim fent passes.
Un dels projectes
que s’ha presentat és de prevenció. Volen fer petits equips amb coordinació amb
ses autoritats de salut, per visitar ses comunitats i informar a sa població
sobre es virus, sa forma de contagi, els símptomes... i insistir en
s’aïllament.
Nosaltres com
equip itinerant esteim a total disposició per poder ajudar i sumar. I si hem de
sumar fent visites a ses comunitats ho farem. Açò es sa avantatja de ser
itinerants i no tenir “casa fixa”. Sa casa és el camí i les comunitats. Poc a
poc estic aprenent a viure des d’aquesta òptica. Açò ajuda a viure de manera
més senzilla, més lleuger d’equipatge tant físic com interior.
També aquí tenc
temps per pregar. I ajuda entrar en aquesta dinàmica on sa realitat empeny a
fer, a actuar, però tenint una cama en sa realitat i una altra en sa pregària
per trobar sa pau necessària per poder actuar.
Bono rebeu una
abraçada des d’aquestes terres, desig que vosaltres i ses vostres famílies
estiguin bé. Seguim en contacte, units en sa pregària.
Oscar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada