Quan el passat dia 27 va arribar la notícia del nomenament del que serà nou Bisbe de Menorca, Mons. Francisco Conesa Ferrer, la meva primera sensació, la primera emoció va ser d’alegria. La joia de saber que el Sant Pare ens ha enviat un pastor per a acompanyar l’Església de Menorca en el seu pelegrinatge per aquests temps tant complicats.
El següents pensaments que me van venir al cap són d’incertesa: Com serà? Que ens dirà? Quan serà ordenat?… i tantes altres preguntes que cadascú s’ha fet en el seu cor i que ocasionalment ha compartit amb algú altres.
Just després d’aquest moment de dubtes, que tan sols el temps ens anirà resolent, vaig tenir una seguretat, que a la vegada va ser per a mi mateix un propòsit: l’estimarem com el pare espiritual que el Papa Francesc ens ha enviat.
Perquè més enllà de qüestions personals o personalistes, el més important és que un successor dels Apòstols serà aquí, a Menorca, per a ajudar-nos a fer camí, com a pastor.
Em va venir al cap el número 31 de la Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium, que està apunt de complir tres anys, en la que el Sant Pare parla del paper dels Bisbes. Amb tant sols 165 paraules diu molt més del que jo seria capaç de resumir o de pensar… fomentar la comunió missionera segons l’ideal de les primeres comunitats; estar al davant del ramat per indicar el camí i cuidar l’esperança del poble; estar enmig del poble, amb una proximitat senzilla i misericordiosa; en ocasions caminar darrera el ramat per a ajudar els endarrerits, deixant que el ramat trobi els seus propis camins…
El papa també demana als bisbes comentar una comunió dinàmica oberta i missionera, afavorir i procurar mecanismes de participació i de diàleg pastoral, amb el desig d’escoltar a tots i no tant sols els que s’hi acosten a afalagar les seves oïdes, tot açò amb l’objectiu d’arribar a tots, complint l’encàrrec missioner de l’Església.
Evidentment aquestes 165 paraules, que he resumit, són, per a mi, un excel·lent compendi del que podríem esperar d’un bisbe, d’allò que voldríem que fos el nostre bisbe.
La resta, les altres coses que en ocasions ens preocupen, seran del tot accessòries, encara que per a alguns puguin ser objecte de neguit… les idees o les ideologies són només per als polítics; el nostre referent, Jesucrist Bon Pastor, esta molt per damunt de les idees i de les capacitats personals, de cantar, de parlar, de connectar més o menys amb unes edats o amb altres, amb els jubilats o amb els adolescents, amb els matrimonis amb els confrares. Com diu Sant Pau, si no estimam, res és important, res serveix per a res…
Així idò, ara la nostra tasca és estimar i ajudar el bisbe electe, per a fer possible que, estimant-nos també ell, sigui un bon pastor per a la diòcesi de Menorca.
Aquesta ha de ser la nostra pregària, la que tots junts hem d’elevar al Pare de Nostre Senyor Jesucrist, que ens l’ha enviat per mitjà de l’Església.
Joan Manuel Mercadal Victory
Diaca, Director del Secretariat Diocesà de Missions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada