dimecres, 20 d’agost de 2014

XEC MARQUES

Venc de passar set anys à Conakry, la capital de la República de Guinée a l’Africa Occidental.
Durant aquest anys he pogut comptar amb la col·laboració del Fons Menorquí de Cooperació,
a per mitjà de l’ONG Vols, de la solidaritat de molta gent de Ciutadella i de Ferreries i, per
el secretariat diocesà de Missions, de gent de tota Menorca per a poder posar en marxa
un programa de reinserció escolar i d’animació socioeducativa per a la població juvenil i
infantil vulnerable dels barris de Nongo i de Kaporo. Voldria aprofitar d’aquest diari per a
dir sa meva profunda gratitud per tota aquesta solidaritat concreta, i també per expressar
el meu sentiment de ser part d’un poble envoltat de mar i, tol vegada per açò, solidari sense
fronteres.
Han estat anys molt intensos. Anys d’incertesa, desprès de la mort del president Lansana
Conté, el 2008 desprès de 25 anys al poder i durant el llarg procés de transició social i política
que avui encara no s’ ha acabat. Anys també d’il·lusió i d’esperança, esperonats per les ganes
d’aprendre i de jugar d’al.lots i d’al.lotes, per la força i el coratge de mares i d’àvies somiant
d’un futur millor per els ses fills i nets, per a les seves filles i netes.
Il·lusions, somnis i esperances mes forts que tots els fatalismes i resignacions davant d’ una
economia preocupada només pels beneficis i el rendiment financers. Il·lusions i somnis més
forts que les manipulacions i les corrupcions de polítics i de les seves enveges de poder.
La meva gratitud voldria expressar-la compartint la meva esperança. Alguna o moltes vegades
ens haurem demanat de què serveix tanta cooperació i solidaritat si res no canvia. Podem
tenir el sentiment que aquí ja tenim prou problemes i que les crisis ens menja. En vint i tres
anys per l’Africa m’ho he demanat moltes vegades. I quant venc a Menorca me n’adono que hi
ha gent que pateix per arribar al final del mes. Però també he sentit a l’Africa la llibertat dels
que pobres i vulnerables no renuncien a viure i a ser benaurats i dignes; he sentit a Menorca
que les coses no son com hi ha déu anys però no puc renunciar a compartir i a ser solidari.
En temps de crisis tindrem menys recursos, anirem més poc a poc, ens caldrà més paciència i
pot ser capacitat de renúncia i d’austeritat, però no podem deixar d’expressar tota la nostra
riquesa humana i social. I la nostra riquesa, la nostra dignitat és la capacitat de compartir. Però
com per Sant Joan a Ciutadella, no podem tancar ses portes i fer festa cap a dintre. Hi haurà
menys pastissets, formatge i sobrassada però sa porta serà oberta i no perdrem l’esperança
que sa festa és sempre possible. Direm, amb sa porta oberta, que sa riquesa, poca o molta,
no creix alimentant-se de ella mateixa fent els rics més rics i el pobres més pobres, crisis
perpètua. Sinó que compartint el que tenim i el que som podem continuar cultivant i fent
créixer el millor de noltros mateixos i fent possible que aquesta sa nostra illa sigui una illa pel
món.
Moltes gràcies, o com diria sa gent de Conkayr : “i nu wali”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada