XEC MARQUES

Venc de passar set anys à Conakry, la capital de la República de Guinée a l’Africa Occidental.
Durant aquest anys he pogut comptar amb la col·laboració del Fons Menorquí de Cooperació,
a per mitjà de l’ONG Vols, de la solidaritat de molta gent de Ciutadella i de Ferreries i, per
el secretariat diocesà de Missions, de gent de tota Menorca per a poder posar en marxa
un programa de reinserció escolar i d’animació socioeducativa per a la població juvenil i
infantil vulnerable dels barris de Nongo i de Kaporo. Voldria aprofitar d’aquest diari per a
dir sa meva profunda gratitud per tota aquesta solidaritat concreta, i també per expressar
el meu sentiment de ser part d’un poble envoltat de mar i, tol vegada per açò, solidari sense
fronteres.
Han estat anys molt intensos. Anys d’incertesa, desprès de la mort del president Lansana
Conté, el 2008 desprès de 25 anys al poder i durant el llarg procés de transició social i política
que avui encara no s’ ha acabat. Anys també d’il·lusió i d’esperança, esperonats per les ganes
d’aprendre i de jugar d’al.lots i d’al.lotes, per la força i el coratge de mares i d’àvies somiant
d’un futur millor per els ses fills i nets, per a les seves filles i netes.
Il·lusions, somnis i esperances mes forts que tots els fatalismes i resignacions davant d’ una
economia preocupada només pels beneficis i el rendiment financers. Il·lusions i somnis més
forts que les manipulacions i les corrupcions de polítics i de les seves enveges de poder.
La meva gratitud voldria expressar-la compartint la meva esperança. Alguna o moltes vegades
ens haurem demanat de què serveix tanta cooperació i solidaritat si res no canvia. Podem
tenir el sentiment que aquí ja tenim prou problemes i que les crisis ens menja. En vint i tres
anys per l’Africa m’ho he demanat moltes vegades. I quant venc a Menorca me n’adono que hi
ha gent que pateix per arribar al final del mes. Però també he sentit a l’Africa la llibertat dels
que pobres i vulnerables no renuncien a viure i a ser benaurats i dignes; he sentit a Menorca
que les coses no son com hi ha déu anys però no puc renunciar a compartir i a ser solidari.
En temps de crisis tindrem menys recursos, anirem més poc a poc, ens caldrà més paciència i
pot ser capacitat de renúncia i d’austeritat, però no podem deixar d’expressar tota la nostra
riquesa humana i social. I la nostra riquesa, la nostra dignitat és la capacitat de compartir. Però
com per Sant Joan a Ciutadella, no podem tancar ses portes i fer festa cap a dintre. Hi haurà
menys pastissets, formatge i sobrassada però sa porta serà oberta i no perdrem l’esperança
que sa festa és sempre possible. Direm, amb sa porta oberta, que sa riquesa, poca o molta,
no creix alimentant-se de ella mateixa fent els rics més rics i el pobres més pobres, crisis
perpètua. Sinó que compartint el que tenim i el que som podem continuar cultivant i fent
créixer el millor de noltros mateixos i fent possible que aquesta sa nostra illa sigui una illa pel
món.
Moltes gràcies, o com diria sa gent de Conkayr : “i nu wali”

"CASA VIDA"PERU

 On has estat en el teu voluntariat?

He estat a "Casa Vida Perú". Una casa de sa parròquia de Quebrada Verde, situada a un dels assentaments-poblats de Pachacamac, una localitat al sud de Lima, a Perú.

Fa relativament poc que es va posar en funcionament (algo mes d'un any) però ja funciona a ple rendiment gracies a sa quantitat de feina que s'hi ha fet. Abans estava abandonada però gracies a un projecte clar i als voluntaris que hi han anat i han ajudat en el que han pogut (que no va ser poca sa feina amb sa que es van trobar) i als que hi van anar al principi i al final han quedat, ha estat possible.

Allà hi viuen al·lots i joves i un home d'aproximadament 40 anys amb certes dificultats juntament amb els voluntaris que intenten funcionar, en la mesura del possible, com una família. D'alguna manera tots cuiden de tots i son com a germans. Em va agradar una frase que em van dir: "Casa Vida: donde el amor fraterno es una realidad".

Realment crec que és així, i els al·lots tenen un referent fixe, un lloc d'on sentir-se part, i em va encantar. Apart, els dona a conèixer una realitat, de vegades, molt diferent a la que han viscut, tenen certa llibertat (com tindrien a ca seva) i se'ls intenta educar en valors ja que hi ha situacions que poden resultar molt xocants, com em va passar a jo a mida que anava coneixent la situació personal de cadascun d'ells, a mida que ells mateixos m'anaven contant petites coses de com era la seva vida abans d'aquesta casa i em sembla que tots en els que ella hi viuen i els que tenen la possibilitat d'anar a ajudar, fan una gran labor.

 que t'ha empès a fer-ho?

Sempre ha estat una idea que m'ha rondat per el cap de ja fa estona però suposa que no havia arribat es moment o no m'hi havia ficat prou en serio però la meva situació actual em va permetre plantejar-m’ho com a algo realment factible a curt termini. A mes, conec en Joan i na Bel i sabia que ells ho havien fet amb anterioritat i ho repetien a finals d'any i inicialment vaig anar a xerrar amb ells per tenir una mica mes d’informació, saber en que consistia mes exactament, com funcionava i si hi podia anar jo o hi havia certs requisits a complir per poder anar amb ells. En quan vaig sortir de la reunió estava decidida: havia de proposar-ho a sa meva feina i si era possible, fer-ho! Ara era es moment! Però no amb ells. En Joan ja li va començar a donar voltes i va trobar el que trobava que em podria anar millor o el que s'ajustaria mes al que jo esperava poder fer i després de veure diverses opcions... va encertar de ple! Es una experiència que repetiria sense cap dubte i que crec que molta gent hauria de fer. Ja no per ajudar als altres, fins i tot, sino per ella mateixa. A jo m'ha aportat moltíssim i casi em fa sentir malament pensar que m'he endut molt mes del que he pogut deixar allà...

TOMÉ GARRIGA ANDREU

Hola Yola, cómo va todo?

Por aquí vamos haciendo, (antes decíamos "vamos tirando", pero con la crisis mundial ya no se puede tirar nada) ...

¿Quieres que te escriba algo de lo que estoy haciendo para el vídeo que estás preparando. Pues aquí te contaré un poco en que estoy metido estas semanas.

Cuando vino a visitarnos el obispo Mn. Salvador, con Joan Manuel y na Bel, aprovechamos para mostrarle algunos de los proyectos que están en marcha con la ayuda de entidades como Cáritas Española, Manos Unidas, o el mismo Fondo Menorquín de Cooperación. 

Mi tarea, desde Cáritas y la Fundación "FUNDASEP",-que son dos entidades que tiene la Diócesis de San Juan de la Maguana para apoyar la acción social de la iglesia-, es bastante "administrativa" o de " retaguardia "y no tanto a la" línea de fuego ", utilizando términos bélicos, lo que no es que me guste tanto, pero reconozco que es muy importante hacer un buen trabajo en la parte administrativa de los proyectos (identificación, preparación y redacción de documentos de proyectos, elaboración de informes, coordinación, seguimiento y planificación, etc.

OSCAR GONZÁLEZ MARQUÉS

Esta es la historia de una mochila misionera. Iba siempre fiel y llena de herramientas en la espalda de Oscar González Marqués, un joven de Ferreries que Hace 12 años se fue, Enviado por Apoyo Obispo de la Diócesis de Menorca, a trabajar, desde Apoyo condicionado de misionero laico, a una diócesis muy grande y poblada de Honduras: San Pedro Sula. Antes de salir, este joven levantaba la mochila llena de ilusiones, ya que empezaba para lo una nueva etapa, la de dedicarse a los niños y niña del barrio Rivera Hernández, un conjunto de colonias con fuerte problemática social, bandas juveniles, paro, violencia , desestructuración familiar, pobreza ...

Tenía el reto de Poner en marcha el Programa Socio-Educativo Paso a Paso, para atender a niños de6 a los 16 años. La mochila también estaba abarrotada de miedos e inseguridades por todo aquel que dejaba: familia, amistades, cultura ... Tenía miedo de lo desconocido, de lo que se encontro, de no saber dar respuesta, de la Fragilidad y debilidad personal. En un bolsillo lateral, Oscar dejo espacio para Poner un trocito de esperanza y fe. Estaba seguro que serian buenas semillas y que con poco tiempo podrían crecer si se Daban unas mínimas condiciones. 

TONI CARRERAS

XEC MARQUES ( GUINEA CONACRY)

Aquestes imatges que en Xec Marques ens regala de la seva família Africana  ,concretament de  Guinea Conakry,  on  realitza la seva tasca com ha  missioner acompanyat sempre amb el carisma de Don Bosco , GRÀCIES XEC!!!

"Sacrificaré tot per guanyar el cor dels joves, per tal de poder-los regalar el Senyor"

Yola : m’as fet plorar d’alegria, de gratitud de reconeixença, l’instant no hem deixa a vegades veure el camí que he fet i el Regne que ha perque Déu és bo. M’ho has fet veure i dono gràcies a Déu.

Emocionat encara, més no puc dir : gràcies..

PILAR AINSA

Estimados todos los que formáis parte de la iglesia que peregrina en Menorca, en este tiempo en que esperamos renovadamente la venida del Dios-con-nosotros, en nuestros corazones, nuestros hogares, nuestras comunidades y la sociedad entera en la que vivimos , quiero hacerme presente con vosotros a petición del departamento de medios de comunicación del Obispado, para compartir la manera de vivir la Navidad concretamente en Caracas, Venezuela, donde estoy viviendo y colaborando en la misión de la Institución Teresiana, que lleva en Venezuela desde el año 1952, haciendo posible, en la medida de nuestras posibilidades, el diálogo entre la fe y las culturas, en el mundo de la formación de las personas: Colegio de educación formal, Proyecto Socioeducativo de educación para el desarrollo con los más desfavorecidos, y formación de joven laicos en su crecimiento en la fe. Vivimos en esta sociedad venezolana, tan compleja, tan mezclada con muchas otras culturas que ya forman parte del entorno cotidiano, y tan llena de vida, de recursos: tanto naturales, técnicos, industriales, como humanos, la vida brota la vez .. esta amenazada ... y el talante venezolano tiene la característica de saber celebrar, de disfrutar de la música, del baile, de la buena cocina, e inicialmente la costumbre de recibir los regalos de Navidad del "niño Jesus" como dicen aquí , es una fiesta muy familiar y que la mayoría de empresas y trabajos hacen vacaciones. Hay una costumbre muy bonito que son las misas "de aguinaldo" que se celebran durante los días entre el 16 y 24 de diciembre para preparar la celebración de la Navidad, se hacen muy mañana, a las 5 de la mañana a las iglesias, y luego se comparte una merienda con lo que lleva cada uno, porque así después las personas pueden ir al trabajo. Espero que también todos vosotros podáis vivir y celebrar esta nueva "venida" del Buen Jesús, y Él encuentre en nosotros una buena acogida. Os adjunto una foto del Nacimiento del Colegio, Un abrazo grande y entrañable, Pilar

HONDURAS, OSCAR GONZALEZ

Hemos iniciado nuestra estancia en Honduras.

Las primeras impresiones dela gente de Paso a Paso, con la que hemos compartir todo el atardecer, son fantásticas.

Hemos celebrado en una de las parroquias de los claretianos, una muchedumbre.

mañana vamos al convento de las concepcionistas. ya os contaremos

nos esta haciendo mucho calor. aunque estamos a 100km de la orilla del mar, es muy húmedo. 

Con temperaturas de más de 30 grados y humedad elevada, ya sabemos que pasa ...