dilluns, 24 d’octubre de 2022

Domund 2022


Domund 2022
No ens guardem la nostra fe ni la nostra ajuda econòmica només per a nosaltres. El desig de Jesús es que siguem els seus testimonis. Ell ha posat a les nostres mans i a les de generacions futures, el fet de continuar testimoniant la seva tasca salvadora.

 

dimecres, 19 d’octubre de 2022

OSCAR GONZALEZ MARQUES





 Sa missió té aquesta dinàmica de sortir i arribar. I sobretot sortir per trobar-se amb ses persones. I deixar- se tocar per sa realitat humana i social que duen entre ses mans.

Nosaltres missioners, sortim carregats d’il·lusions i esperança empesos per la força de Jesús. Som humans, i alguna que altre por també va dins sa motxil.la.

I tenim, de vegades, a l’Amazonia sa sensació de viure a s’intempèrie. Sense sabre si menjarem i on ho farem. On dormirem. Amb ses inclemències del temps: sol, pluja... Com ses canoes: una senzilla corda on aferrar-se. Apostar-ho tot en una corda. Navegar confiats i alegres.

I arribem i ens trobem realitats dures, dictadures -ara modernes- que semblàvem superades, molta pobresa, moltes injustícies. Aquí a l’Amazònia veiem com s’ambició dels humans destrueix entorns naturals amb gran riquesa de vida. Veiem com, poc a poc, s’imposa una cultura i es perden formes de vida, altres cultures, altres formes d’entendre el món i de relacionar-se amb s’entorn...


També ens trobem amb pobles amb una profunda espiritualitat que gira entorn dels Esperits. Tot te vida. Un arbre, un riu, una pedra, una muntanya, s’aigua... i l’hem de cuidar. Pobles que saben fer festa. Pobles amb dinàmiques comunitàries molt evangèliques.

I nosaltres oferim poca cosa, som limitats. Temps per oferir de manera gratuïta i generosa. Escolta de ses problemàtiques, somnis, esperances, lluites...

I n’aquets temps de sinodalitat, tant de bo que, com església, tinguem sa capacitat per caminar-navegar junts. Amb sa força dels nostres braços per remar cap a sa mateixa direcció: sa dignitat de ses persones i els respecte de sa natura. Que puguem deixar entrar a Déu i a tota persona dins sa canoa i ningú es senti exclòs. Que puguem aprendre de cadascú ja que tots tenim alguna cosa a dir. Que seguem empesos per el vent de l’Esperit per ajudar a trobar el camí. I sense preocupacions del que menjarem, on dormirem.

Jesús, que es el nostre aliment, ve amb nosaltres. I quant ens barallem sobre qui es el mes importat perquè va davant sa canoa o va darrera dirigint... Jesús ens recordarà que: “hem de servir i donar sa vida per els altres”.

I remarem junts per arribar. Cadascú aportarà sa seva força en funció de ses seves capacitats. I junts participarem i compartirem, amb sa canoa com altar i s’esperança en Jesús, de veure un món on càpiguen tots els mons.

 

 

Oscar Gonzalez Marques

dijous, 13 d’octubre de 2022

La Sinodalitat a la Missió.


Parlar de la sinodalitat en la Missió, requereix entendre un plantejament general: en primer lloc, que el missioner mai va “per lliure”: sempre és enviat per la comunitat i rebut per una comunitat, la que ha de servir i acompanyar. Per tant, ja abans de
marxar del seu lloc d’origen, ha d’existit un diàleg, un esperit de “caminar junts”, tant amb els que l’envien com amb els que el rebran. En segon lloc, que el missioner mai
arriba a un lloc “sense vida”, sinó que s’incorpora a una comunitat, de creients o no, que té unes tradicions, unes relacions personals, que han de formar part de la missió.
L’essència de la missió és caminar junts, el missioner, amb la comunitat que l’envia iamb la comunitat al que va a servir i acompanyar.
També l’animació missionera ha de néixer de l’esperit sinodal: cal acompanyar la comunitat en el camí de la sensibilització, de la cooperació econòmica i de la pregària.
La comunitat local, en la nostra diòcesi, ha de ser conscient que també forma part de la Missió de l’Església universal, per tant, caminant junts tots els batejats, responsables
de la evangelització.
L’esperit sinodal, fonamental per a millorar la sintonia entre l’Església i el món, és el puntal de la Missió. Tant dels missioners que s’incorporen –dialogant- a la comunitat que l’acull, com dels que, en els nostres llocs, donem suport a la seva tasca, que es
també la nostra.
Joan Manuel Mercadal Victory