OSCAR GONZALEZ MARQUES

 Sa missió té aquesta dinàmica de sortir i arribar. I sobretot sortir per trobar-se amb ses persones. I deixar- se tocar per sa realitat humana i social que duen entre ses mans.

Nosaltres missioners, sortim carregats d’il·lusions i esperança empesos per la força de Jesús. Som humans, i alguna que altre por també va dins sa motxil.la.

I tenim, de vegades, a l’Amazonia sa sensació de viure a s’intempèrie. Sense sabre si menjarem i on ho farem. On dormirem. Amb ses inclemències del temps: sol, pluja... Com ses canoes: una senzilla corda on aferrar-se. Apostar-ho tot en una corda. Navegar confiats i alegres.

I arribem i ens trobem realitats dures, dictadures -ara modernes- que semblàvem superades, molta pobresa, moltes injustícies. Aquí a l’Amazònia veiem com s’ambició dels humans destrueix entorns naturals amb gran riquesa de vida. Veiem com, poc a poc, s’imposa una cultura i es perden formes de vida, altres cultures, altres formes d’entendre el món i de relacionar-se amb s’entorn...

També ens trobem amb pobles amb una profunda espiritualitat que gira entorn dels Esperits. Tot te vida. Un arbre, un riu, una pedra, una muntanya, s’aigua... i l’hem de cuidar. Pobles que saben fer festa. Pobles amb dinàmiques comunitàries molt evangèliques.

I nosaltres oferim poca cosa, som limitats. Temps per oferir de manera gratuïta i generosa. Escolta de ses problemàtiques, somnis, esperances, lluites...

I n’aquets temps de sinodalitat, tant de bo que, com església, tinguem sa capacitat per caminar-navegar junts. Amb sa força dels nostres braços per remar cap a sa mateixa direcció: sa dignitat de ses persones i els respecte de sa natura. Que puguem deixar entrar a Déu i a tota persona dins sa canoa i ningú es senti exclòs. Que puguem aprendre de cadascú ja que tots tenim alguna cosa a dir. Que seguem empesos per el vent de l’Esperit per ajudar a trobar el camí. I sense preocupacions del que menjarem, on dormirem.

Jesús, que es el nostre aliment, ve amb nosaltres. I quant ens barallem sobre qui es el mes importat perquè va davant sa canoa o va darrera dirigint... Jesús ens recordarà que: “hem de servir i donar sa vida per els altres”.

I remarem junts per arribar. Cadascú aportarà sa seva força en funció de ses seves capacitats. I junts participarem i compartirem, amb sa canoa com altar i s’esperança en Jesús, de veure un món on càpiguen tots els mons.

 

 

Oscar Gonzalez Marques