El mes de setembre d’aquell any, en Toni Carreras i na Carme Marcén –la seva esposa, que va morir també a Quito,- van ser enviats pel Bisbe Piris com a missioners a Equador. Era un salt endavant en el seu compromís com a creients, una passa que marcava per sempre la seva vida. En el moment de rebre la creu amb la que l’ diòcesi els enviava, el Sr. Bisbe els deia: Rebeu aquest crucifix, com a signe de l’amor de Crist, de la nostra fe i de la missió per la que us ha escollit l’Església. Predicau a Crist, i Crist crucificat i ressuscitat, poder de Déu i saviesa de Déu.
La seva presència a Equador, ha estat evangeli per a moltes persones, especialment per a les més necessitades, marginades, excloses de la societat. Fomentant estructures i eines de creixement per a les persones, ha fet present el missatge de Jesucrist entre els pobres d’Equador.
Els darrers anys treballava amb els Jesuïtes en el “Centro del Muchacho Trabajador”, en un esforç per a aconseguir que els infants puguin estudiar i jugar, i que el treball sigui una opció escollida, no una necessitat per a sobreviure. Con diuen els Jesuïtes d’Equador: Gracias por ser el ejemplo de que «el amor se ha de poner más en las obras que en las palabras»”
Ha deixat una gran petjada en tots el llocs on ha compartit la seva vida.
Volem acompanyar en la pregària a la seva família, especialment al seu pare i el seu germà, a Menorca, com a tota la seva “família” que amb els anys ha format a Equador.
Descansi en Pau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada