La Sinodalitat a la Missió.

Parlar de la sinodalitat en la Missió, requereix entendre un plantejament general: en primer lloc, que el missioner mai va “per lliure”: sempre és enviat per la comunitat i rebut per una comunitat, la que ha de servir i acompanyar. Per tant, ja abans de

marxar del seu lloc d’origen, ha d’existit un diàleg, un esperit de “caminar junts”, tant amb els que l’envien com amb els que el rebran. En segon lloc, que el missioner mai

arriba a un lloc “sense vida”, sinó que s’incorpora a una comunitat, de creients o no, que té unes tradicions, unes relacions personals, que han de formar part de la missió.

L’essència de la missió és caminar junts, el missioner, amb la comunitat que l’envia iamb la comunitat al que va a servir i acompanyar.

També l’animació missionera ha de néixer de l’esperit sinodal: cal acompanyar la comunitat en el camí de la sensibilització, de la cooperació econòmica i de la pregària.

La comunitat local, en la nostra diòcesi, ha de ser conscient que també forma part de la Missió de l’Església universal, per tant, caminant junts tots els batejats, responsables

de la evangelització.

L’esperit sinodal, fonamental per a millorar la sintonia entre l’Església i el món, és el puntal de la Missió. Tant dels missioners que s’incorporen –dialogant- a la comunitat que l’acull, com dels que, en els nostres llocs, donem suport a la seva tasca, que es

també la nostra.

Joan Manuel Mercadal Victory