Benvolguts germans i germanes,
Enguany la Jornada Mundial de les Missions ens
torna a convocar entorn la persona de Jesús, «el primer evangelitzador i el més
gran» (Pau VI, Exhort. ap. Evangelii nuntiandi, 7), que ens crida contínuament
a anunciar l’Evangeli de l’amor de Déu Pare amb la força de l’Esperit Sant.
Aquesta Jornada ens convida a reflexionar novament sobre la missió al cor de la
fe cristiana. De fet, l’Església és missionera per naturalesa; si no ho fos, no
seria l’Església de Crist, sinó que seria només una associació entre moltes
d’altres, que acabaria ràpidament exhaurint el seu propòsit i desapareixent.
Per això se’ns convida a fer-nos algunes preguntes que toquen la nostra
identitat cristiana i les nostres responsabilitats com a creients, en un món
confós per moltes il·lusions, ferit per grans frustracions i esqueixat per
nombroses guerres fratricides que afecten de forma injusta sobretot els
innocents. Quin és el fonament de la missió? Quin és el cor de la missió?
Quines són les actituds vitals de la missió?
1. La missió de l’Església, destinada a totes
les persones de bona voluntat, està fonamentada en la força transformadora de
l’Evangeli. L’Evangeli és la Bona Nova que comporta una alegria contagiosa,
perquè conté i ofereix una vida nova: la de Crist ressuscitat, el qual,
comunicant el seu Esperit donador de vida, es converteix en camí, veritat i
vida per nosaltres (cf. Jn 14,6). És camí que ens invita a seguir-lo amb
confiança i valor. Quan seguim Jesús com el nostre camí, experimentem la
veritat i rebem la seva vida, que és la comunió plena amb Déu Pare en la força
de l’Esperit Sant, que ens allibera de qualsevol forma d’egoisme i és font de
creativitat en l’amor.
2. Déu Pare desitja aquesta transformació
existencial dels seus fills i filles; transformació que s’expressa com a culte
en esperit i en veritat (cf. Jn 4,23-24), en una vida animada per l’Esperit
Sant en la imitació del Fill Jesús, per a glòria de Déu Pare. «La glòria de Déu
és l’home vivent» (Ireneu, Adversus hœreses IV, 20,7). D’aquesta manera,
l’anunci de l’Evangeli es converteix en paraula viva i eficaç que realitza allò
que proclama (cf. Is 55,10-11), és a dir Jesucrist, el qual contínuament es fa
carn en cada situació humana (cf. Jn 1,14).
La missió i el kairós de Crist
3. La missió de l’Església no és la propagació
d’una ideologia religiosa, ni tampoc la proposta d’una ètica sublim. Molts
moviments del món saben proposar grans ideals o expressions ètiques sublims. A
través de la missió de l’Església, Jesucrist continua evangelitzant i actuant;
per això, ella representa el kairós, el temps propici de la salvació en la
història. Mitjançant l’anunci de l’Evangeli, Jesús es converteix de nou en
contemporani nostre, de manera que els qui l’acullen amb fe i amor experimenten
la força transformadora del seu esperit de Ressuscitat que fecunda el que és
humà i la creació, com la pluja ho fa amb la terra. «La seva resurrecció no és
una cosa del passat; entranya una força de vida que ha penetrat el món. On
sembla que tot ha mort, pertot arreu tornen a aparèixer els brots de la
resurrecció. És una força imparable» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 276).
4. Recordem sempre que «no es comença a ser
cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó per l’encontre amb un
esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això,
una orientació decisiva» (Benet XVI, Carta enc. Deus caritas est, 1).
L’Evangeli és una persona, que contínuament s’ofereix i contínuament convida
els qui la reben amb fe humil i laboriosa a compartir la seva vida mitjançant
la participació efectiva en el seu misteri pasqual de mort i resurrecció.
L’Evangeli es converteix així, per mitjà del baptisme, en font de vida nova,
lliure del domini del pecat, il·luminada i transformada per l’Esperit Sant; per
mitjà de la confirmació, es fa unció enfortidora que, gràcies a l’Esperit
mateix, indica camins i estratègies noves de testimoniatge i de proximitat; i
per mitjà de l’eucaristia es converteix en l’aliment de l’home nou, «medicina
d’immortalitat» (Ignasi d’Antioquia, Epistola ad Ephesios, 20,2).
5. El món necessita l’Evangeli de Jesucrist com
una cosa essencial. Ell, a través de l’Església, continua la seva missió de Bon
Samarità, guarint les ferides sagnants de la humanitat; i de Bon Pastor,
buscant sense descans els qui s’han perdut per camins tortuosos i sense meta.
Gràcies a Déu no manquen experiències significatives que donen testimoniatge de
la força transformadora de l’Evangeli. Penso en el gest d’aquell estudiant
Dinka que, a costa de la vida pròpia, va protegir un estudiant de la tribu Nuer
que era a punt de ser assassinat. Penso en aquella celebració eucarística a
Kitgum, al nord d’Uganda, en aquells moments ensagnada per la ferocitat d’un
grup de rebels, quan un missioner va fer repetir al poble les paraules de Jesús
a la creu: «Déu meu, Déu meu, per què ens heu abandonat?», com expressió del
crit desesperat dels germans i germanes del Senyor crucificat. Aquella
celebració va ser per a la gent una font de gran consol i valor. I podem pensar
en molts, nombrosíssims testimonis de com l’Evangeli ajuda a superar el
tancament, els conflictes, el racisme, el tribalisme, promovent arreu i entre
tots la reconciliació, la fraternitat i saber compartir.
La missió inspira una espiritualitat d’èxode
continuat, peregrinació i exili
6. La missió de l’Església està animada per una
espiritualitat d’èxode continuat. Es tracta de «sortir de la comoditat pròpia i
atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de
l’Evangeli» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 20). La missió de l’Església
estimula una actitud de peregrinació continuada a través dels diferents deserts
de la vida, a través de les diferents experiències de fam i set, de veritat i
justícia. La missió de l’Església proposa una experiència d’exili continuat,
per a fer sentir a l’home, assedegat d’infinit, la seva condició d’exiliat en
camí vers la pàtria final, entre el «ja» i l’«encara no» del Regne del Cel.
7. La missió diu a l’Església que no és un fi
en ella mateixa, sinó que és un instrument humil i mediació del Regne. Una
Església autoreferencial, que es complau en èxits terrenals, no és l’Església
de Crist, no és el seu cos crucificat i gloriós. És per això que hem de
preferir «una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, abans
que una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les seves
seguretats » (ibid., 49).
Els joves, esperança de la missió
8. Els joves són l’esperança de la missió. La
persona de Jesús i la Bona Nova proclamada per ell continuen fascinant molts
joves. Ells cerquen camins on posar en pràctica el valor i els impulsos del cor
al servei de la humanitat. «Són molts els joves que se solidaritzen davant els
mals del món i s’embarquen en diverses formes de militància i voluntariat […].
Que bo és que els joves siguin “rondaires de la fe”, feliços de portar
Jesucrist a cada cantonada, a cada plaça, a cada racó de la terra!» (ibid.,
106). La propera Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que
s’esdevindrà l’any 2018 sobre el tema «els joves, la fe i el discerniment
vocacional», es presenta com una oportunitat providencial per a involucrar els
joves en la responsabilitat missionera, que necessita la seva rica imaginació i
creativitat.
El servei de les Obres Missionals Pontifícies
9. Les Obres Missionals Pontifícies són un
instrument preciós per a suscitar a cada comunitat cristiana el desig de sortir
de les fronteres i seguretats pròpies i remar mar endins per anunciar
l’Evangeli a tothom. A través d’una espiritualitat profunda, que s’ha de viure
a diari, d’un compromís constant de formació i animació missionera, nois,
joves, adults, famílies, preveres, religiosos i bisbes s’involucren perquè
creixi en cadascú un cor missioner. La Jornada Mundial de les Missions,
promoguda per l’Obra de la Propagació de la Fe, és una ocasió favorable perquè
el cor missioner de les comunitats cristianes participi, a través de la
pregària, del testimoniatge de vida i de la comunió de béns, en la resposta a
les greus i vastes necessitats de l’evangelització.
Fer missió amb Maria, Mare de l’evangelització
Francesc
Vaticà, 4 de juny de 2017
Solemnitat de Pentecosta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada